Amb els nens i nenes de primer...unes lectures de llops...uns de bons i els altres no tant

EL LLOP    
Joana Raspall

AL BOSC, UN LLOP TRAÏDOR

DISFRESSAT DE CABRA BLANCA

JA S’ESTÀ ESMOLANT LES DENTS

AMAGAT RERE LA TANCA

DE LA CASA D’UN FOLLET.

L’HOMENET, QUE ÉS EIXERIT,

LI PREPARA UNA JUGADA;

COM QUE SAP QUE ÉS LLAMINER,

LI FA UNA COCA ENSUCRADA

                             I L’HI POSA UN MAL BOLET.

DESPRÉS CRIDA AMICALMENT:

-NO T’AMAGUIS, CABRA, VINE,

ET CONVIDO A DINAR AMB MI.

EL LLOP HI VA. MENTRE DINA

VA PENSANT: - QUIN INFELIÇ!

NO SAP QUE ME’L MENJARÉ

QUAN M’HAURÉ ACABAT LA COCA!

AI! AVIAT SENT LA CREMOR

AL PAÏDOR I A LA BOCA!

MAL PROFIT LI FA EL PASTÍS!

NO; D’AQUESTA NO S’HA MORT,

I EL FOLLET SE’N POT BEN RIURE:

-T’HE DONAT BON ESCARMENT.

AIXÍ APRENDRÀS A VIURE

RECORDANT EL MAL DE PANXA

QUE PASSES, PER SER DOLENT!

"Un altre cop sopa de verdures! -es queixava el vell llop-. Tant de bo tingués una ovelleta! Em prepararia un bon estofat, el meu menjar preferit... Just aleshores... Era una ovelleta. Que puc passar, si us plau? va dir l'ovelleta. Sí, estimada, passa, passa, arribes just a temps per sopar! va respondre el vell llop amb to burleta".