 |
| clica la imatge, sabràs coses de la Joana |
 |
| Estimo les lletres que formen els mots, els llavis que els diuen, i el cor que els entén... perquè als mots hi ha l’ànima de tota la gent! |
il.lustració Boz Schurr
Aquest més de juliol la poetessa Joana Raspall farà 100 anys. Cent!! i estem molt contents i contentes que se li dediqui aquest any.
Va treballar molts anys de bibliotecària i ha viscut sempre rodejada de llibres.Per divertir-se jugant amb les paraules, no ha parat d'escriure poemes i contes.
El mar amic. ( la gran emoció que sentim quan estem al mar, però la cura que hem de tenir pels perill que hi ha amagats)
Ai, quin cel tan blau!,
quina mar tan plana!
Una vela, lluny,
sembla una rialla
i el sol, tan encès,
diríeu que canta!
Petxina, d'on véns?
Conquilla daurada,
quin món has deixat
per venir a la platja?
Deus saber secrets
de les fondes aigües
potser me'ls diràs,
si aprenc a escoltar-te?(...)
Amb aquest poema fem un homenatge a la mar, aquest any internacional de la cooperació en l'esfera de l'aigua.
Us regalem també una poesia ben alegre de la Joana, que anima de debò!
Amb tots
els colors
faré una
llaçada
 |
| per escolatar la poesia clica la capsa |
en una
capsa tancada.
Quan en
llevi trista
qualsevol
matí,
d'una
tisorada
en prendré un bocí
l'aixecaré
enlaire
com a
banderola!
...Vindrà
l'alegria
i no
estaré sola.
(Joana
Raspall)
Les poesies de la Joana són delicades i plenes de sentiment. Aquesta nena en penja dues de precioses, escolteu-les tot clicant la imatge.
